L’escola, juntament amb la família i la comunitat són els llocs que històricament han tingut com a funció la transmissió del significat de les coses d’una generació a la següent. Una transmissió viva que implica la paciència i el treball necessaris perquè la nova generació faci seu allò que rep de l’anterior. En altres paraules, és un lloc on la tradició es comunica fent-se viva, interessant i atractiva en la persona de l’educador.

Però aquest motiu “fundacional” de l’escola està greument amenaçat, als nostres dies…

Per una banda, com hem denunciat sovint, el valor del que és bo s’ha transferit al que és nou. L’innegable progrés que es dóna al món de la tecnologia ha influït, mig engrescat, mig acomplexat al món de les ciències socials. La paradoxa està servida si el fa que una cosa sigui valuosa és la novetat, aquesta deixarà aviat de ser valuosa…

Per altra banda, malgrat el que es pugui sentir en les converses de passadís i en els discursos pedagògics, l’educació que s’exigeix als col·legis (socialment i políticament) s’ha anat esbiaixant paradoxalment a allò que es volia evitar: la instrucció.

Si el problema és “ensenyar a fer” i no a “ser” la deriva de l’educació a la instrucció està servida. L’educació d’una destresa, diguin el que diguin, s’assemblarà cada cop més a un ensinistrament que exigeix molt poc de la llibertat de l’alumne.

D’altra banda succeeix el mateix quan pretenem constantment trobar mecanismes que ens estalviïn la batalla educativa. Mecanismes químics, com veiem en la ràpida extensió dels fàrmacs per millorar la concentració i l’atenció, o bé mecanismes neuro-psicològics, com ho són l’intent de sistematitzar les activitats que activin funcions cerebrals amb independència, de nou, de la llibertat del alumne.

Sigui com sigui aquests processos conviden a que l’educació sigui considerada com un conjunt mecànic d’activitats perquè en el fons considera que el nen és algú que es pot preveure, programar, i dirigir… Ai si Pink Floid aixequessin el cap… Another brick in the wall.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *